- La investigació recull 80 incidències vinculades al dret a la llibertat religiosa a Catalunya. Els musulmans són la comunitat més afectada, seguida de catòlics i jueus.
- L’estudi destaca bones pràctiques que situen el país al capdavant de la defensa d’aquest dret en alguns aspectes.
- L’equip de recerca crea una escala per mesurar la situació de la llibertat religiosa.
Catalunya supera l’examen en llibertat religiosa i de consciència. Així ho mostra l’informe de la Càtedra que, des de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura (Universitat Ramon Llull), ha analitzat l’estat d’aquest dret a Catalunya durant el darrer any i mig. Es tracta del primer anàlisi del grau de reconeixement, respecte, protecció i compliment de la llibertat religiosa al país i s’ha dut a terme amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L’equip d’investigació, integrat per més de 20 recercadors de diverses disciplines i monitorizat per un consell assessor internacional d’experts, ha localitzat 80 casos que vulneren la llibertat religiosa, la majoria dels quals estan relacionats amb la COVID-19 i les restriccions als centres de culte, ja que el període d’estudi que contempla aquest informe va des de l’1 de gener del 2020 al 31 de desembre del 2021.
Amb la col·laboració de les diverses comunitats religioses amb presència a Catalunya, s’ha estudiat la situació de la llibertat religiosa en l’àmbit educatiu, funerari, sanitari, laboral, els centres de culte, la via pública, entre d’altres. La recerca conclou principalment que:
– Catalunya no pateix restriccions greus ni violacions en llibertat religiosa, ni hi ha persecució per motius religiosos. Es detecten vulneracions en alguns àmbits que es presenten com un camí a recórrer de cara a la millora de la protecció d’aquest dret al país.
– A Catalunya es garanteix el dret a la llibertat religiosa i de consciència i l’Administració compta amb eines i espais pioners per escoltar les comunitats i vetllar per l’esmentat dret. L’existència de la DGAR i les línies prioritàries d’aquesta expliciten que, per al Govern, la llibertat religiosa i de consciència és una prioritat.
– La comunitat musulmana és la més afectada per les esmentades incidències (58% dels casos estudiats); la segueixen la catòlica (20%) i la jueva (16%).
– La majoria de vulneracions tenen a veure amb la instal·lació i activitat dels centres de culte —vandalisme als temples, interrupcions de cultes, manifestacions contra la presència de comunitats religioses— amb el compliment del dret de llibertat religiosa en l’àmbit funerari. Les restriccions per la COVID-19, la manca d’espais i la incompatibilitat d’algunes normes urbanístiques amb els requeriments de les comunitats religioses han generat situacions que requereixen atenció i la revisió d’algunes polítiques existents. En aquest sentit, l’àmbit educatiu presenta també reptes, sobretot vinculats a la presència de les religions al currículum.
– L’informe ha detectat un problema greu de creixent discurs d’odi, especialment contra les comunitats musulmana i jueva. En el cas de l’islam, prové tant de la vessant social com d’alguns partits polítics. Aquesta situació revela també la importància clau dels mitjans de comunicació en el coneixement, l’entesa i el diàleg per a una millora del compliment del dret a la llibertat religiosa.
L’informe vol conscienciar sobre la importància de garantir que els ciutadans puguin creure, i també no creure, en el si d’una societat democràtica i lliure i situar el debat a l’esfera pública per tal que es garanteixin els drets individuals i col·lectius pel que fa a creences i conviccions. Aquest text es posa a l’abast de la ciutadania per fomentar la reflexió sobre la importància de garantir el dret a la llibertat religiosa i impulsar mesures per protegir-la.
El registre de casos detectats compta amb un mapa digital que geolocalitza els casos a Catalunya, tot incloent el tipus de fet, l’àmbit a què correspon i la font on s’ha localitzat.
L’informe ja es pot consultar en aquest enllaç.
L’informe té una cadència biennal i és el primer de les seves característiques. Un segon informe està previst per al 2024.
catedrallibertatreligiosa@blanquerna.url.edu
