Els càrrecs de representants especials encarregats de la lluita contra la islamofòbia i l’antisemitisme al Canadà han estat suprimits per decisió del govern de Mark Carney. Tres anys després del seu nomenament històric, Amira Elghawabi ha de deixar el càrrec creat per Justin Trudeau, tot i que el seu mandat havia de durar quatre anys. El càrrec d’enviat especial per a la preservació de la memòria de l’Holocaust i la lluita contra l’antisemitisme, creat el 2020 i ocupat per Deborah Lyons entre l’octubre del 2023 i el juliol del 2025, estava vacant des de feia mesos.
El primer ministre Mark Carney, cap del Partit Liberal del Canadà que va succeir Justin Trudeau el març del 2025, va anunciar dimecres 4 de febrer la substitució dels dos emissaris per un Consell Consultiu sobre Drets, Igualtat i Inclusió. La seva missió serà, entre d’altres, «establir associacions amb les comunitats d’un oceà a l’altre per construir ponts entre les comunitats i lluitar contra totes les formes de racisme i odi, en particular l’antisemitisme i la islamofòbia». També pretén «establir una xarxa de líders de confiança de totes les comunitats —incloent la societat civil, el món acadèmic, els joves líders i els pobles indígenes— per proporcionar assessorament expert que orienti els treballs del Consell i promogui els objectius comuns de protecció dels drets, igualtat i inclusió en totes les comunitats».
Segons el ministre de la Identitat i la Cultura canadenca, Marc Miller, aquest nou òrgan «contribuirà a construir un Canadà més inclusiu i més unit, un Canadà basat en els nostres valors comuns, que aposta pel compromís comunitari i que està arrelat en la convicció que allò que ens uneix és molt més fort que allò que ens divideix». Els noms dels membres es faran públics més endavant.
Diversos partits han celebrat l’anunci de la supressió del càrrec d’Amira Elghawabi, com ara el Bloc Québécois (BQ), que des de fa temps reclamava la seva dimissió. «Aquest càrrec era la manifestació més clara d’un multiculturalisme que confina cada comunitat sense crear una identitat comuna», ha jutjat el líder del BQ, Yves-François Blanchet.
Una crida a “reconsiderar” una decisió “preocupant”
El Consell Nacional dels Musulmans del Canadà (CNMC) va declarar dimecres 4 de febrer que estava «profundament decebut» per la decisió del govern de dissoldre les dues oficines. En els darrers anys, «la islamofòbia continua augmentant a tot el país», igual que l’antisemitisme, i «les canadenques i els canadencs de confessió musulmana necessiten un lideratge durador i dedicat», ha indicat l’organització.
«Tot i que un Consell Consultiu sobre Drets, Igualtat i Inclusió està cridat a substituir aquestes oficines, continuarem el nostre treball de lluita contra la islamofòbia. Volem col·laborar amb el primer ministre per seguir de prop els treballs d’aquesta nova instància i assegurar-nos que aquesta tasca essencial continuï», ha afirmat el CNMC, tot agraint a Amira Elghawabi «la seva feina exemplar, el seu compromís constant i la seva defensa infatigable de la nostra comunitat». Aquesta última encara no ha reaccionat públicament a la decisió del govern.
Per a l’Associació Canadenca de Llibertats Civils (ACLC), la decisió del govern federal és «profundament preocupant i manca de visió a llarg termini». La creació d’un Consell Consultiu sobre Drets, Igualtat i Inclusió és «una iniciativa benvinguda», però «l’abast del seu mandat no respon a la necessitat de mesures específiques per combatre les manifestacions concretes, persistents i creixents d’odi com la islamofòbia i l’antisemitisme».
«És desconcertant que aquests càrrecs siguin suprimits en un moment en què els incidents reportats de islamofòbia i antisemitisme estan en augment arreu del país. (…) Els enviats especials tenen un paper essencial en la mobilització de les comunitats afectades, la coordinació de les respostes polítiques i la garantia que l’acció del govern es basi en les realitats viscudes», considera l’ACLC, que demana al govern que «reconsideri» la seva decisió. «La lluita contra la islamofòbia i l’antisemitisme necessita més suport, no menys. Necessita recursos dedicats, una responsabilitat clara i un compromís visible al més alt nivell del govern. La supressió d’aquests càrrecs soscava els esforços per combatre l’odi i corre el risc de fer que les comunitats se sentin abandonades en un moment en què són realment vulnerables».
